Drets successoris

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas curiós sobre una herència en què un dels germans va intentar deixar la seva “germana” fora de la distribució, al·legant que mai va ser adoptada formalment. La situació és la següent: la família va acollir una nena i la va tractar com a filla durant més de 70 anys. Tant en la vida quotidiana com en els papers importants, com herències anteriors i declaracions notarials, tothom la reconeixia com a filla i hereva, inclòs el germà que ara la interpel·la.

El problema va sorgir quan la mare va morir i va arribar el moment de dividir l'herència. El germà, que sempre havia acceptat la germana com a tal, va canviar d'opinió i va voler que la llei s'apliqués estrictament, deixant fora la germana perquè no era adoptada oficialment. No obstant això, els tribunals no li van donar la raó. Tant el jutjat de primera instància com l'Audiència Provincial van considerar que el germà actuava contra els seus propis actes, ja que al llarg de la seva vida havia reconegut la germana i ara, per raons econòmiques, pretenia el contrari.

El Tribunal Suprem confirma aquesta postura i destaca que en dret existeix l'anomenada «doctrina dels actes propis», que impedeix que una persona actuï de manera contradictòria amb el que ha fet durant anys, sobretot si ha generat confiança en l'altra part. A més, es va valorar la bona fe i la convivència familiar de dècades. Per tant, encara que no hi hagi un paper d'adopció, la germana continua sent hereva perquè tothom l'ha reconegut com a tal al llarg de la vida, i no es pot canviar d'opinió només per interessos econòmics.