Execució hipotecària

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas de desnonament per precari en el qual una empresa demanava que fes fora d'un habitatge a la persona que l'ocupava. L'empresa deia ser la propietària i reclamava que l'ocupant marxés perquè no tenia cap títol vàlid per seguir allà.

L'ocupant es va defensar argumentant que ell era l'antic deutor hipotecari i que l'habitatge s'havia adjudicat en el seu dia al Banc Santander en una execució hipotecària. Segons la seva versió, l'empresa estava vinculada al mateix banc (va arribar a dir que el banc era el seu soci únic) i que, per això, no s'havia d'utilitzar un "precari", sinó que tot s'havia de resoldre dins del procediment hipotecari, a més d'insinuar un possible "frau" per evitar la protecció de la Llei 1/2013.

En primera instància i en l'Audiència Provincial es va desestimar la demanda: van considerar que, per aquesta connexió amb el banc i per existir gestions prèvies (com correus sobre una possible compra), l'empresa no podia actuar com a tercer totalment aliè i, per tant, el precari no era la via adequada.

El TS, no obstant això, estima el recurs. Dona importància al fet que l'empresa va intentar personar-se en l'execució hipotecària per demanar el llançament, però el jutjat li ho va denegar perquè aquest procediment estava arxivat des d'anys abans, i aquesta decisió va quedar ferma. A més, l'ocupant feia més de 10 anys que estava a l'habitatge sense aportar un títol que justifiqués seguir allà, ni va acreditar en el mateix judici de precari una situació de vulnerabilitat protegida per la Llei 1/2013. Amb tot això, el TS conclou que procedeix el desnonament per precari i ordena desallotjar l'habitatge.

 

Els nostres professionals poden oferir-vos assessorament adequat en procediments de desnonament.